HANGOUT

SOM POLS D'ESTRELES

 

Volia mostrar-vos esta imatge, "L'origen dels elements del sistema solar",  que aquesta setmana he tingut l'oportunitat de vore publicada a la página del Twitter del CSIC, on es representa, mitjançant la taula periòdica, l'origen dels elements del sistema periòdic.

 

Com podeu observar a la imatge:

 

1) Recordareu que el hidrògen i el heli és van formar durant la fussió del big bang, com ja hem vist al nostre bloc.

 

2) El berili i el bor per la fissió dels raigs còsmics.

 

3) Altres elements com el bismut, el poloni, l'astat, el radó, el franci, el radi, el paladi, l'urani, per la fussiò dels neutrons de les estreles.

 

4) Elements com  l'oxígen, el fluor, el neó, el sodi, el magnesi, l'alumini, el gali, el germani, l'arsènic, el seleni, el brom, el criptó i el rubidi, per l' explosió massiva d'estreles.

 

5) Per la mort d'estreles de baixa massa, combinades amb altres factors, l'estronci, el carbó, el nitrògen, el tali, el plom...

 

6) I finalment, per l'esclat de matèria blanca, amb combinació d'altres factors, el titani, el vanadi, el crom, el manganés, el ferro, el cobalt , el níquel, el coure...

AIXÍ SÓN ELS ELEMENTS DE LA TAULA PERIÒDICA

Molt interesant video, per conèixer un poquet més sobre els elements de la taula periòdica.

APLICACIONS DELS METALLS ALCALINS

Les principals aplicacions dels metalls alcalins, es podem resumir aixi:

Li: En estat metàl·lic serveix per a fabricar aliatges lleugeres, com alumini i magnesi, per a fabricar bateries de llarga duració.

Na: Els seus compostos tenen multiples aplicacions:el NaOH s'empra per a fabricar sabons i productes de neteja, el NaCl, la sal comú, s'empra al sector de l'alimentació.

K: Els seus compostos són fundamentals per al creixement de les plantes, com abonament. És un element fonamental en la dieta humana.

Rb: S'utilitza per formar amalgames amb altres metalls, com el mercuri i l'or.També s'empra per fabricar cèl·lules fotoelèctriques i catalitzadors.

Cs: S'empra per a fabricar cèl·lules fotoelèctriques. El seu isòtop 137 és radioactiu i s'empra en medicini.

Fr: És un element radioactiu, que presenta molts isòtops, amb una vida mitjana de sols vint minuts. Per això, és un element molt escàs. S'estima que no hi ha més de mig kilo. Sol estar associats a altres elements com l'urani.

L' 'hidrògen és un element peculiar, la seua configuració electrònica, l'inclou en el grup dels elements metàl·lics alcalins, però realment és un element no metàl·lic.

ILLA D'ESTABILITAT

El terme ILLA D'ESTABILITAT es refereix a la possibilitat d'elements amb "nombres màgics" particularment estables de protons i neutrons. Això faria que determinats nucleids d'alguns elements transurànics (Els elements transurànics (del llatí "més enllà de l'urani) són els elements químics de nombre atòmic superior a 92. També es denominen elements superpesants alguns elements transactínids artificials estables amb un nombre màssic nombre superior a 110) fossen molt més estables que els altres.

 

El concepte de l'illa de d'estabilitat fou proposat per primera vegada per Glenn T. Seaborg segons una hipòtesi segons la qual el nucli atòmic està configurat en "capes", de manera similar a les capes d'electrons dels àtoms. En ambdós casos, les anomenades capes només són grups de nivells energètics quàntics que están relativament a prop l'un d'altre. Els nivells energètics dels estats quàntics que están relativament a prop l'un de l'altre. Els nivells energètics dels estats quàntics en dues capes diferents estaran separats per un buit relativament gran d'energia. Així doncs, quan els neutrons i protons omplin completament els nivells energètics d'una determianda capa del nucli, l'energia d'enllaç nuclear per nucli assolirà un mínim local, fent que aquesta configuració particular sigua més longeva que nucleids propers que no han omplert les capes.

NOUS DESCOBRIMENTS

• El 30 de desembre de 2015, les organitzacions científiques IUPAC i IUPAP van reconèixer l’existència de quatre nous elements sintètics que completen la setena i per ara, última línia de la taula periòdica de Mendeléiev.  La taula ordena els elements químics segons les característiques dels àtoms que els formen. La classificació presentaba al principi uns buits que s’han anat omplint primer amb elements de la naturalesa, i després de l’urani (element 92), amb elements sintetitzats al laboratori.

• Els incorporats ara, els elements 113, 115, 117 i 118, són metalls superpesants i molt inestables, no duren més que mil·lèsimes de segon i resulta molt difícil conèixer les seves característiques químiques.

• La confirmació per part de la IUPAC ha arribat més d’una dècada després de la síntesi del primer d’aquests elements, l’element 113, que ha estat  atribuït a un equip japonès, mentre que els elements 115, 117 i 118 s’han  atribuït a un equip internacional russo-nord-americà.

• Els noms no oficials, durant aquesta década han sigut ununtrium (Uut,  113), unumpentium (Uup, 115), ununseptium (Uus, 117) i ununoctium (Uuo, 118), que ja han rebut els seus noms oficials de Nihoni (Nh, 113), Moscovi (Mc, 115), Tennessi (Ts, 117) i Oganessó (Og, 118).

• La troballa ens acosta a l'anomenada "illa de l'estabilitat" de la taula periòdica, on determinades proporcions de protons i neutrons en el nucli, podrien generar àtoms estables i fins i tot molt grans. Aquests materials tindrien propietats inimaginables. Els quatre elements nous tenen proporcions pròximes a les previstes per a "l'illa de l'estabilitat".